dijous, 30 d’octubre del 2014

Feedly

Què és?

Feedly és un lector de RSS que ens permet accedir de manera ràpida a totes les noticies i actualitzacions de blogs i d’altres sistemes.
També ens permet ordenar tots els continguts de manera que el usuari no tingui que anar revisant un per un tots els blogs o totes les seves fonts de noticies. 
Mitjançant el lector de Feedly podrem rebre les actualitzacions de les pagines webs que triem a través dels seus respectius feeds. 

Perquè és útil?

Com hem dit principalment és útil per tenir un accés directe a les pàgines que nosaltres triem gràcies a la tecnologia RSS. 

Com crear-ne un?

Primer cal entrar a la pàgina oficial de feedly: http://feedly.com. Pots accedir-hi directament amb el teu compte de Google.

Un cop hagis creat aquest compte, apareix un panell on es poden llegir tot tipus d’articles i a la columna de l’esquerre apareix una llista e fonts i categories.

A partir d’aquí només cal anar seleccionant aquells articles dels que vulguis rebre les seves actualitzacions. 


dimarts, 28 d’octubre del 2014

El TDAH



L’educació en els adolescents amb TDAH és molt complicada, ja que no tenen la mateixa resposta davant els càstigs, recompenses ni aprenen dels seus errors de la mateixa manera que ho fan altres adolescents sense el trastorn. Però tot això depèn de l’ambient familiar, el grau de TDAH i també de si te algun altre tipus de trastorn com el de l’ansietat o el de la conducta.

Gran part d’aquests adolescents acaben tenint un fracàs escolar, en gran part per la seva impulsivitat. Realment són intel·ligents però la seva capacitat i durada de concentració són massa curtes. 

També és cert que molts d’ells arriben a aprovar el curs les seves notes són bastant insatisfactories i normalment arriben al 5 amb moltes dificultats, i això realment no és suficient per la seva capacitat mental, ja que podrien treure millors notes. 

Aquesta informació ha sigut extreta del Treball de Recerca que vaig realitzar l’any passat a la meva escola. Aquí només hi ha un petit resum de tot el que vaig aprendre amb aquell treball, a mesura que el blog avanci publicaré més informació. 

diumenge, 26 d’octubre del 2014

La meva visió sobre l’educació física

L’educació física d’abans, és a dir l’ educació física d’uns anys enrere estava basada en la competitivitat dels alumnes i en assolir un mateix nivell de perfecció per a tots els participants d’ una mateixa classe  o edat  sense pensar en las característiques físiques , psicològiques o motrius de cadascun.

Fa uns anys, les classes d’educació física es preparaven igual per a tots els alumnes que hi participaven, la classe d’educació física podia arribar a causar angoixa, nervis i modificacions i/o canvis de conducta entre els nens/ es que hi participaven.

Els exercicis, jocs... que es realitzaven a les classes havien de ser assolits per tots els participants per igual i tots havien d’arribar a aconseguir i a saber-ho fer a la perfecció , llavors s’ aconseguia un 10, si un alumne no era suficientment bo per a realitzar un joc o activitat aquest alumne s’arriscava a estar suspès o treure una mala nota.

Recordo perfectament les classes de salt del poltre o les curses amb cronòmetre de temps, per a mi i per molts companys eren un suplici, jo per exemple sóc baixeta i tinc més dificultat que d’altres que són més alts per a saltar grans alçades això em suposava moltes vegades que m’escridassessin o em diguessin que si no assolia el grau que el professor tenia previst em suspendria o que m’aprovaria per pena o compassió,  mai ho he pogut entendre, no tots tenim les mateixes capacitats físiques per fer el mateix, ni les mateixes característiques corporals,de moment uns som més baixos, uns altres més alts, uns més prims, altres més grossos...

Després s’havia d’aguantar la burla dels companys que ho feien millor que els altres, frases o paraules fora de lloc o que et deixessin de banda i es fessin grupets discriminatoris, dels que en sabien més i dels que en sabien menys, en lloc de fer grups compensats amb alumes que en sabessin més i d’altres menys d’aquella activitat o joc que s’estava realitzant i així tenir grups  amb diversitat d’alumnes amb diferents qualitats físiques i coneixements i valorar al grup i no a l’alumne individual, fet que hagués portat al grup a tenir un equilibri.



Actualment l’educació física a les escoles ha canviat,  es treballa més el grup que amb les persones soles, ja no es mesura tant la competitivitat, si no que el que es cerca és l’equilibri de tots els que participen a la classe, cada alumne ha d’assolir un nivell segons les seves condicions físiques o les seves capacitats de resistència o forma física.

Personalment jo les classes d’educació física, les canviaria al cent per cent, de moment trauria tot el relacionat amb les curses cronometrades, les classes on la perfecció de les verticals, salt del poltre... s’ha de fer correctament o amb un temps determinat per treure una nota elevada.
Penso que les classes han de ser més divertides, veure les capacitats i el físic de cada participant, crear grups amb nens/es molt diferents, que tots puguin aportar trets diferents a l’acció, joc o activitat que es realitzi.

Cal que els participants vegin en l’educació física una manera d’estimar i conèixer el seu cos, que vegin que també els hi aporta salut mental i que cal fer una dieta saludable per estar en forma i àgil.
Donar als alumnes altres valors, que no pas siguin el temps, la fortalesa, l’alt rendiment... sinó que puguin divertir-se, estar motivats i que els hi agradi i puguin gaudir del que estiguin fent.
Realitzar activitats on a més de fer exercici, hagin de pensar, treballar en equip, es motivin... per aconseguir tots els reptes proposats, que tots hi participin encara que sigui de diferent manera, que cadascun aporti i arribi fins on puguin desenvolupar les seves capacitats físiques i motrius.

Una bona activitat per a realitzar en equip i que podrien participar tots els alumnes a banda de fer esport i jocs d’equip, seria per al meu entendre, fer classes de ball en parelles o grups, per exemple tipus el hi hop, on hi pot haver una gran quantitat d’exercici físic, com salts, tombarelles... però pels participants seria molt més amè i divertit i no ho veurien tant com exercici sinó que ho veiessin com un divertiment i així tenir una motivació per a superar-se, utilitzant també materials, roba de colors i desenfadada (no el tipus de xandall típic de totes les escoles)... que els hi pogués cridar l’atenció.

Crec que canviaria moltes coses de les classes d’educació física, valoraria més que arribessin a conèixer el seu cos, el cuidessin i desfruitessin fent les activitats programades, que no ho veiessin com un “rotllo” arribar a la classe, m’agradaria que hi anessin motivats i amb ganes d’estar-hi.

divendres, 24 d’octubre del 2014

Les etiquetes

Què són?

Les etiquetes es componen d’una o diverses paraules que defineixen el tema de l’entrada que realitzem al nostre blog i ens ajuden a arxivar-les, de manera que cada cop que entri algú al nostre blog, pot veure tot el que has publicat sobre un tema en concret, sense tenir que mirar-se totes les entrades.  

Que ens suposa tenir etiquetes al nostre blog?

És important tenir aquestes etiquetes per poder organitzar la informació, així la gent que entra al teu blog buscant una informació concreta li serà molt més fàcil trobar-la i segurament si aquesta informació li agrada entrarà més sovint.

També aconseguim que el blog es posicioni millor als buscadors, ja que cada etiqueta crea una nova pàgina.

Com afegir les etiquetes?

Si el blog on volem afegir etiquetes és de Blogger, s’afegeixen anant a entrades i a la dreta apareix l’opció d’afegir d’etiquetes i allà podrem afegir les que vulguem, sempre i quant les separem per comes. 

Finalment cal que les etiquetes siguin visibles per a que els teus lectors les trobin fàcilment i agilitzis la seva recerca. Blogger ens dona la possibilitat de mostrar-les com un llistat o en forma de núvol, en aquesta última les etiquetes més utilitzades sortiran amb una mida de lletra més gran que les altres.

dijous, 23 d’octubre del 2014

LAND ART



El Land art és un moviment artístic que va sorgir als Estats Units d'Amèrica a finals dels anys 60 i principis dels 70 en el que el paisatge i l'obra es troben relacionats. Es refereix a un art creat en la naturalesa, utilitzant materials naturals com pedres, fulles o terra.

Per crear la nostre obra ens vam inspirar en  Andy Goldsworthy. Aquest artista el vam conèixer gràcies a la visualització d’un documental que li van fer (rios y mareas), on ell mateix explicava com es desenvolupa el seu procés creatiu per a les seves obres. Goldsworthy viu i treballa a Escòcia però a vegades es trasllada a altres llocs per intervenir a la natura amb les seves creacions. Una de les coses per les qual l’hem escollit i que podem relacionar amb el significat de la nostra obra és que per a ell realitzar les obres no és un camí de roses ja que moltes vegades a de fer sobre esforços per realitzar les obres com ell vol que estiguin. Per exemple en el documental es veu com realitza una obra del gel i en el fons es veu la duresa de la vida ja que ell no es pot protegir les mans del fred perquè si no els guants no li permetrien tenir el tacte que té sense anar sense guants.



El nostre grup va realitzar un vídeo de tot el procés per al muntatge de la nostra obra, on ho podreu seguir pas per pas tot el que vam fer per poder crear-la.

CollageEViP2.jpg

Aquesta d’aquí és la nostra obra. El que volem representar és el camí de la vida, tal i com es titula la nostra obra. 
A la primera imatge podem veure uns peus trepitjant un camí de roses, és a dir, el camí fàcil de la vida o sembla que arribar a tot el que ens proposem és molt fàcil, però a la següent imatge podem veure com aquestes roses són apartades pel vent i cada cop van desapareixent més i finalment a la última imatge podem veure com les roses s’han convertit en fulles seques i d’un color molt lleig, ja que molts cops la vida fa que les coses que creiem més fàcils sens tornin molt complicades. 

Recordeu: hi ha moments bons i dolents a la vida, però com la persona del nostre collage: MAI DEIXEU ENRERE ELS VOSTRES PROPOSITS I SEGUI ABANÇANT PER MÉS QUE COSTI EL CAMÍ PER ARRIBAR-HI. 

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Descripció d'una companya

Avui ha classe de COED hem hagut de descriure a una companya davant de tota la classe d’una manera una  mica poètica. El tutor de l’assignatura s’ha encarregat de mirar com era la nostra entonació i els nostres gestos, en general la nostra expressió corporal i oral. 

Jo he descrit a la meva companya Mireia Mateo. 


Els ulls de la Mireia  són d’ un color tant blau que s’ assemblen  a l’Oceà Pacífic en tota la seva profunditat, així és també la seva mirada, intensa i captivadora.

La seva bonica cara està emmarcada per uns cabells rosos i ondulats que li cauen com una cascada per l’esquena. Moltes vegades es planxa els cabells perquè es pensa que així esta més guapa, encara que jo crec que no és així, penso que li queda bé de les dues maneres. 

No és molt alta ni molt baixa, normalment porta sabates amb taló, el que li fa un tipus molt esvelt, vesteix de manera informal i moderna amb un toc d’elegància, mai apareix  sense un dels seus collarets.

La Mireia és una noia de divuit anys molt alegre i divertida, sempre riu i gaudeix de la companyia dels altres, és  amiga dels seus amics.

És una persona molt tossuda, si ella creu que el que diu o ha de fer està be, serà molt difícil fer-la canviar d’opinió encara que estigui equivocada. Cada cop que li dius que canvi el seu parer, si ella no està d’acord s’entossudirà més i pot arribar a angoixar-se  i passar-ho malament, fins a posar-se a plorar de neguit.

Fa poc temps que la conec, però pel caràcter que te ella i el meu, penso que podem arribar a ser bones amigues i a compartir moltes experiències, quan estic amb ella em trobo molt a gust i li explico coses com si fóssim amigues de fa molt de temps.

dilluns, 20 d’octubre del 2014

Vídeo y educación - Joan Ferrés








Aquest llibre es podria resumir en:


“Una imatge val més que mil paraules” 









Aquest llibre ens parla de la formació dels alumnes a l’escola, incitant a que els professors eduquin als nens i nenes per preparar-los per a la societat del moment.

Moltes escoles no apliquen les noves tecnologies per por a perdre el control educatiu, però no es donen conte que gràcies a que els alumnes utilitzen les noves tecnologies poden tenir un accés molt més veraç de la realitat.

Podem observar com els alumnes aprenen més fàcilment amb tot allò que te a veure amb els medis audiovisuals, on trobem so, imatge i la possibilitat d’enllaçar diversos elements i modificar-los.

Els professors posen com a excusa que els medis audiovisuals no poden substituir eficaçment els llibres i abans d’això s’acusava als llibres perquè és deia que no podien tenir la mateixa autoritat que els professors. Tot són excuses.  

Finalment dir que la imatge és la forma superior de la comunicació, ja que hem passat de la cultura de la paraula a la cultura de la imatge, sense passar per la etapa intermèdia de la escriptura i el llibre.

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Pedagogía Waldorf



Les escoles waldorf, són un tipus d’escoles poc convencionals on la mestra dedica una atenció individual a cada nen per respondre a les necessitats de cada un.

A vegades es realitzen trobades a l'aula amb els pares i els alumnes per tractar temes pedagògics i també es troben amb les famílies periòdicament de forma individual.


Proporcionen als nens el temps, l’espai, les activitats i els materials adequats per al desenvolupament físic, psicològic, social i individual. A més a més, també ofereixen l’establiment d’hàbits saludables relacionat amb l’alimentació, l’higiene, l’autonomia...

divendres, 17 d’octubre del 2014

Usos educatius dels blogs. Els blogs i les seves parts. (3)

Aquí us deixo la última publicació sobre el llibre d'usos educatius dels blogs, en el qual us deixo un presentació de Google parlant sobre els blogs, la web 2.0, la blogosfera i les parts d'un blog.


dijous, 16 d’octubre del 2014

Usos educatius dels blogs. Nadius i immigrants digitals. (2)

Gràcies al llibre "Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents." he pogut aprendre que hi ha nadius i immigrants digitals.

Els nadius digitals van néixer entre 5 i 15 anys enrere, és la primera generació immersa en aquest model tecnològic i els immigrants digitals van néixer abans del 1960 i s’han d’adaptar aquest model. 

El principal problema d’això és que en el model d’educació actual el professor exposa una informació i els alumnes la reben i finalment aquests tanquen el procés tornant la informació rebuda al professor en forma d’examen o treball. 

Aquest problema es dóna perquè la majoria de professors són immigrants digitals i estan intentant ensenyar a una generació de nadius digitals. 

El model d’educació que proposa el llibre es que es substitueixi el discurs unidireccional del mestre per un diàleg que esta acompanyat per tasques compartides, en les quals els professor només intervé com a guia. 



“Tu fas la meva pagina web i jo faig els teus deures”

Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. (1)

Segons Orihuela un blog és: “lloc web compost per entrades organitzades mitjançant una cronologia inversa, i amb una actualització freqüent i un estil personal i informal’’.

Els blogs són un dels llocs web més destacats, ja que poden integrar tot tipus d’arxius, vídeos, imatges, música... La seva característica principal són els mateixos usuaris, ja que són ells qui creen i organitzen aquests continguts, per lo tant, ells estableixen una estructura amb la informació que proporcionen als lectors totalment de manera democràtica.

No és difícil de fer-lo servir, no cal tenir coneixements tècnics, perquè bàsicament un blog serveix per exposar i intercanviar idees.

A partir d’aquí podem dir que els blogs són una eina molt important per enriquir la comunicació entre l’alumne i el mestre. Per una altre part que l’alumne tingui un blog li esta donant més protagonisme i això farà que sumeixi més responsabilitat, ja que el blog és públic i el pot veure qualsevol persona, el que fa que normalment els alumnes millorin especialment la seva escriptura en quan a ortografia i també a que aquesta  escriptura es torni més reflexiva.

Hi ha diferents classes de blogs educatius: De centre, de seminaris i cursos de formació tic, d’aula i els blogs de mestres i depenent de les necessitats de cada un podem escollir diferents plataformes on les més destacades són Blogger, La Coctelera, Nireblog, Wordpress i Xtec blogs, però hi ha d’altres com Lynksee, Drupal Joomla o Moodle.

Finalment dir que el blog ens ajuda a desenvolupar competències bàsiques  com l’autonomia i la comunicació lingüística, a part de promoure el treball en equip i individual, i a potenciar el sentit crític, la iniciativa personal i la creativitat en l’aprenentatge.  

Aquí podem veure a part de la portada d'aquest llibre, dues més de llibres amb la mateixa temàtica, i que també ens poden donar bons consells:



dimecres, 15 d’octubre del 2014

Endevinalla

"En un arbre hi ha dotze branques. A cada branca hi ha quatre nius, i a cada niu hi ha set ocellets. Què és?"



Aquesta endevinalla l'hem creat la Mireia Mateo i jo. Us convidem a que intenteu resoldre-la. Amb les imatges intentem que pugueu arribar més ràpid a la conclusió. Esperem que us agradi i que l'encerteu sense veure el resultat!

El vídeo ha estat creat amb el propi Youtube. El primer pas ha sigut buscar les imatges adequades per poder donar idees per resoldre l'endevinalla, i després les hem afegit les imatges en l'ordre corresponent. Seguidament hem afegit l'endevinalla i també la música. Finalment podem pujar-lo directament al canal de Youtube que tenim i aquí esta el resultat de la nostra feina
.  

dimarts, 14 d’octubre del 2014

Utilitzant Google Drive

Mitjançant Google Drive hem pogut crear un document compartit on totes vam poder aportar les nostres opinions sobre les TIC a les aules i buscar més informació. Per començar hem utilitzat el Google docs per poder recollir tota la informació necessària com he dit prèviament.



Més tard vam crear una presentació amb el Google Drive resumint l’ informació en les idees clau, que després l’hem passat a format de PowerPoint per poder-ho pujar al blog.

Finalment aquí podeu veure que també hem creat un formulari també amb el Drive, i que us agrairíem que omplíssiu per poder saber la vostre opinió i orientar-nos més sobre aquest tema i obtenir més informació.

Google Drive


Google Drive és un servei de Google  que serveix per emmagatzemar arxius. El més interessant i que el diferència d’altres serveis és que aquests documents poden ser editats per diverses persones a la vegada. 

Aquest servei conté entre d’altres:

Emmagatzemar i processar documents
Creació de fulls de càlcul
Creació de formularis
Creació de presentacions amb diapositives 
...

De les seves característiques principals podem destacar que els documents o arxius es poden crear en
la mateixa aplicació de Google Drive o pujar-los utilitzant Word, PowerPoint, Excel... 
Mentre s’està editant l’arxiu, tot el que anem modificant es va guardant automàticament per a que no es pugui perdre l’informació i no calgui enviar-s’ho cada cop al correu o guardar-ho en un pen. 
I com em dit a l’inci aquest servei també ens permet la possibilitat de compartir un arxiu amb múltiples usuaris a la vegada i que aquestes persones puguin editar totes a la vegada. 

Per més informació us deixo un tutorial per veure com funciona directament Google Drive: 

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Creació de partitures

Aquí està la creació de la meva primera partitura que ha estat creada amb noteflight. Primer hem creat una cançó més simple, perquè ha estat de prova i s’anomena ‘’La sardana de l’avellana’’ i la segona l’hem creat una mica més complexa per donar-li més ritme i s’anomena ‘’ Mireu els meus ànecs’’. Jo us deixo aquí la segona que té més ritme.