La meva visió sobre l’educació física

L’educació física d’abans, és a dir l’ educació física d’uns anys enrere estava basada en la competitivitat dels alumnes i en assolir un mateix nivell de perfecció per a tots els participants d’ una mateixa classe  o edat  sense pensar en las característiques físiques , psicològiques o motrius de cadascun.

Fa uns anys, les classes d’educació física es preparaven igual per a tots els alumnes que hi participaven, la classe d’educació física podia arribar a causar angoixa, nervis i modificacions i/o canvis de conducta entre els nens/ es que hi participaven.

Els exercicis, jocs... que es realitzaven a les classes havien de ser assolits per tots els participants per igual i tots havien d’arribar a aconseguir i a saber-ho fer a la perfecció , llavors s’ aconseguia un 10, si un alumne no era suficientment bo per a realitzar un joc o activitat aquest alumne s’arriscava a estar suspès o treure una mala nota.

Recordo perfectament les classes de salt del poltre o les curses amb cronòmetre de temps, per a mi i per molts companys eren un suplici, jo per exemple sóc baixeta i tinc més dificultat que d’altres que són més alts per a saltar grans alçades això em suposava moltes vegades que m’escridassessin o em diguessin que si no assolia el grau que el professor tenia previst em suspendria o que m’aprovaria per pena o compassió,  mai ho he pogut entendre, no tots tenim les mateixes capacitats físiques per fer el mateix, ni les mateixes característiques corporals,de moment uns som més baixos, uns altres més alts, uns més prims, altres més grossos...

Després s’havia d’aguantar la burla dels companys que ho feien millor que els altres, frases o paraules fora de lloc o que et deixessin de banda i es fessin grupets discriminatoris, dels que en sabien més i dels que en sabien menys, en lloc de fer grups compensats amb alumes que en sabessin més i d’altres menys d’aquella activitat o joc que s’estava realitzant i així tenir grups  amb diversitat d’alumnes amb diferents qualitats físiques i coneixements i valorar al grup i no a l’alumne individual, fet que hagués portat al grup a tenir un equilibri.

Actualment l’educació física a les escoles ha canviat,  es treballa més el grup que amb les persones soles, ja no es mesura tant la competitivitat, si no que el que es cerca és l’equilibri de tots els que participen a la classe, cada alumne ha d’assolir un nivell segons les seves condicions físiques o les seves capacitats de resistència o forma física.

Personalment jo les classes d’educació física, les canviaria al cent per cent, de moment trauria tot el relacionat amb les curses cronometrades, les classes on la perfecció de les verticals, salt del poltre... s’ha de fer correctament o amb un temps determinat per treure una nota elevada.

Penso que les classes han de ser més divertides, veure les capacitats i el físic de cada participant, crear grups amb nens/es molt diferents, que tots puguin aportar trets diferents a l’acció, joc o activitat que es realitzi.

Cal que els participants vegin en l’educació física una manera d’estimar i conèixer el seu cos, que vegin que també els hi aporta salut mental i que cal fer una dieta saludable per estar en forma i àgil.

Donar als alumnes altres valors, que no pas siguin el temps, la fortalesa, l’alt rendiment... sinó que puguin divertir-se, estar motivats i que els hi agradi i puguin gaudir del que estiguin fent.

Realitzar activitats on a més de fer exercici, hagin de pensar, treballar en equip, es motivin... per aconseguir tots els reptes proposats, que tots hi participin encara que sigui de diferent manera, que cadascun aporti i arribi fins on puguin desenvolupar les seves capacitats físiques i motrius.

Una bona activitat per a realitzar en equip i que podrien participar tots els alumnes a banda de fer esport i jocs d’equip, seria per al meu entendre, fer classes de ball en parelles o grups, per exemple tipus el hi hop, on hi pot haver una gran quantitat d’exercici físic, com salts, tombarelles... però pels participants seria molt més amè i divertit i no ho veurien tant com exercici sinó que ho veiessin com un divertiment i així tenir una motivació per a superar-se, utilitzant també materials, roba de colors i desenfadada (no el tipus de xandall típic de totes les escoles)... que els hi pogués cridar l’atenció.

Crec que canviaria moltes coses de les classes d’educació física, valoraria més que arribessin a conèixer el seu cos, el cuidessin i desfruitessin fent les activitats programades, que no ho veiessin com un “rotllo” arribar a la classe, m’agradaria que hi anessin motivats i amb ganes d’estar-hi.