Asomaba a sus ojos una lágrima,
y a mi labio una frase de perdón;
habló el orgullo y se enjugó su llanto,
y la frase en mis labios expiró.
Yo voy por un camino, ella por otro;
pero al pensar en nuestro mutuo amor,
yo digo aún: ¿por qué callé aquel día?
Y ella dirá: ¿por qué no lloré yo?
Avui a clase de COED hem recitat cada una un poema diferent, aquest tenia que significar alguna cosa per nosaltres per així poder dir-lo amb més sentiment.
Jo he escollit aquest poema de Béquer perquè crec que tots nosaltres en algun moment hem tingut algú que dir-li a la persona que estimàvem però ens ho vam callar degut al nostre orgull o per altre banda pot ser tindríem que haver plorat en un moment determinat i tampoc o vàrem fer per culpa també del nostre orgull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada