Avui les més companyes i jo hem anat a l’Auditor de Barcelona a veure POEMES SIMFÒNICS DE STRAUSS per fer un treball de música explicant les sensacions que havíem experimentat.
La meva experiència:
Personalment sobre el concert de música clàssica que he vist avui dia 30/11/2014 a l’Auditori de Barcelona, puc dir que no anava molt motivada a que m’agradés, ja que no sóc una gran coneixedora ni admiradora d’aquest tipus de música i mai m’ha cridat molt l’atenció, de fet puc contar amb els dits d’una mà els cops que he assistit a un concert d’aquests.
Al concert d’avui, al principi no he tingut gaires bones vibracions, vull dir que la música de la primera part del primer acte m’ha semblat estressant, he tingut la sensació de que estava dins d’una persecució que m’ha creat neguit i angoixa.
A la segona part del primer acte m’he anat tranquil·litzant i he intentat obrir els meus sentits al que estava escoltant i he començat a tenir unes sensacions diferents, m’he sentit més relaxada i fins i tot podria dir que m’he sentit més oberta a seguir escoltant l’obra.
El segon acte m’ha agradat més pot ser els meus sentits estaven més perceptius i he pogut captar la música d’una manera més emotiva. He arribat a posar-me dins l’obra imaginant-me que es tractava d’una situació amorosa.
Vull remarcar que m’ha impactat molt el contrabaix, ja que degut a la il·luminació de la sala al mirar l’ instrument i les mans del músic que el tocava m’ha semblat que no es veien les cordes de l’ instrument i que el músic tocava a l’aire i m’ha transmès uns instants de màgia.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada